Amb 19 anys d'experiència en paternitat ha arribat a la conclusió que la seva missió consisteix a "espavilar els petits i controlar els grans", en el seu cas dos nens i dos adolescents."Aquesta nit quan arribi a casa dos m'abraçaran i dos no", diu en un moment del monòleg, en el qual explica els cinc sentits que componen la base de la seva manera d'educar, amb una estructura similar a la d'un monòleg propi d'El club de la comèdia:
1. Sentit comú. Per intentar aproximar-se a la seva meta aplica el sentit comú necessari perquè un pare es replantegi si és necessari repetir-li 27 vegades als seus fills que se'n vagin a dormir, per exemple. "Potser és que no entén el teu idioma", diu amb segones durant la ponència.
2. Sentit del ridícul. El segon sentit en el qual confia Capdevila: "Pares baixets que arriben al metge i no entenen per què el seu fill és baixet. Això passa. I, és clar, el pediatre acaba mirant-los tots dos i dient-los: 'Felicitats, el fill és seu'".
3. Sentit del deure i de la responsabilitat. És a dir, aquell que hauria de servir perquè una parella es pregunti si val la pena verbalitzar la frase "Tenir fills et canvia la vida?". "Pobrets, val més que no en tinguin", acaba dient el periodista a la ponència. "Aquesta resistència a ser pares i no voler canviar em sorprèn, perquè és impossible".
4. Sentit moral. Es refereix als valors, els que segons Capdevila depenen molt de la imitació. "De vegades els rols els confonem per l'entrega excessiva", planteja.
5. Sentit de l’humor. És el que vertebra la seva filosofia educativa. "Els pares motivats tenim certs complexos o ansietats fruit de saber tant", diu, "i a mi el que em ve de gust és que parlem d'educació i que alhora ens divertim".
Font: El Pais digital 30/9/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada